diumenge, 27 d’abril de 2014

Pula

Pula

Aquesta és l'actual ciutat de Pula, situada a l'extrem de la península de Croàcia. La població, el 2005, era de 62.080 habitants, dels quals un 71,65% eren d'origen croat, amb una minoria italiana de vora el 5%, reflex de quan la ciutat era poblada majoritàriament per italians de llengua vèneta. 
L'antiga Pola (en llatí) era anomenada Sinus Polaticus avans de que els romans arribessin a la ciutat. Va ser fundada per un grup de colquis. August hi va establir una colònia (Pietas Julia Pola) i degut al seu port fou una ciutat important de l'imperi. 
Les restes romanes més importants que s'hi troben són: l'amfiteatre, l'arc de Sergii i el temple d'August.

Amfiteatre de Pula
L'amfiteatre de Pula, també anomenat Arena segons la denominació veneciana per la sorra que cobria l'espai interior, ocupa un turó que s'alça per sobre del port de la ciutat. Data del segle I i és un dels més ben conservats i el sisè més gran dels que han arribat fins als nostres dies.
El mur que l'envolta presenta tres nivells de voltes i un quart amb finestres quadrades; tot plegat arriba als 32,5 m d'alçada. Per a la paret exterior s'utilitzava pedra calcària. El camp per als jocs feia 68 x 42 m i tenia un total de 15 portes. En la construcció original hi havia subterranis des dels quals els animals i els gladiadors s'alçaven a l'arena a través d'aparells elevadors. Sota la graderia, amb una capacitat per a 25.000 persones i de la qual se'n conserven diverses fileres, hi havia les provisions i botigues. Cada torre tenia dos dipòsits que alimentaven una font amb aigua perfumada. Com a originalitat, compta amb quatre torres exteriors d'accés.
Des de dins
Es va construir en el moment en què la ciutat de Pula es convertia en un centre regional sota domini romà. L'amfiteatre es va fer primer de fusta durant el regnat d'August (2-14). La construcció de la versió de pedra començava probablement sota el regnat de Claudi, i fou acabat sota el de Titus (fins al 81). Aquesta hipòtesi ha estat confirmada pel descobriment d'una moneda vespasiana a l'interior.
A partir del segle V l'amfiteatre començava a ser desmantellat i les seves pedres utilitzades pels ciutadans per a construir les seves pròpies vivendes. Al segle XIII, va ser prohibit qualsevol trasllat de pedres des de l'Arena.
El 1816 l'Arena va ser restaurada per encàrrec de l'emperador Francesc I d'Àustria. Avui s'utilitza com a teatre de concerts i és la seu del festival de cinema.

Arc de Sergii
L'arc de Sergii commemora tres germans de la família Sergii , específicament Lucio Sergio Lèpid, un tribú que va servir a la vintena novena legió que va participar en la batalla d'Actium i es va dissoldre al 27 aC. Això suggereix una data aproximada de construcció: 29-27 abans de Crist. L'arc estava darrere de la porta naval original de la primera colònia romana . Els Sergii eren una poderosa família de funcionaris a la colònia.
L'arc va ser pagat per l'esposa de Lèpid, Salvia Postuma Sergia, germana dels tres germans. Tots dos dels seus noms estan tallats en la pedra juntament amb Lucio Sergio i Cayo Sergio, el pare i l'oncle de l'homenatjada, respectivament. En la seva forma original, les estàtues dels dos ancians flanquejaven Lèpid en ambdós costats a la part superior de l'arc. A banda i banda de la inscripció, un fris representa cupidos , garlandes i bucranis.



Temple d'August
El temple d'August és un temple romà ben conservat a la ciutat de Pula. Dedicat al primer emperador romà, August, es construïa probablement durant la vida de l'emperador, entre el 2 aC i el 14dC. És construït en un pòdium amb un porxo amb columnes corínties. El fris, ricament decorat, és similar al de la Maison Carrée de Nimes, França.
La dedicatòria del temple originalment consistia en unes lletres de bronze adjuntades al pòrtic. Només en resten els forats i el text s'ha destruït gradualment. Tanmateix, constava d'una dedicatòria estàndard també trobada en altres temples d'August:

ROMAE · ET · AUGUSTO · CAESARI · DIVI · F · PATRI · PATRIAE

Roma i August Cèsar, fill de la divinitat, pare de la pàtria


Espero que us hagi agradat aquest article i hagueu après coses noves sobre aquesta antiga ciutat romana, Vale!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada