dissabte, 6 d’abril de 2013

Mitologia: Eos

Eos és la deesa de l'aurora i personifica l'alba. És considerada com l'origen de tots els estels i planetes i segons el mite, les llàgrimes que vessa mentre vola a través del cel, plorant per l'assassinat d'un dels seus fills, és la rosada de la matinada.

Filla del déu del foc astral "Hiperió" i de la deesa de la vista "Tea", és una descendent de titans. És germana de Hèlios (Sol) i Selene (Lluna), i pujada a un carro tirat per cavalls, obre les portes de l'infern i precedeix la sortida del Sol al matí.

Eos era tan bella, que va tenir molts amors, tant titans com bells homes mortals.
Amb Astreu va ser mare dels quatre vents: Bòreas, Zèfir, Euros i Notos, així com dels planetes i d'Fòsfor, l'estel de l'alba.
Va segrestar a Ganimedes, Cèfal, Clito i Titonos per a que fossin els seus amants, ja que estava condemnada a enamorar-se consecutivament de mortals per decisió d'Afrodita que la va trobar al llit amb Ares.
Encara ser tan bella, no va ser corresposta pel tità Orió.
Titonos i Eos van tenir dos fills, Mèmnon i Ematión. Memnón va lluitar juntament amb els troians a la Guerra de Troia i va ser matat.
Encara que Cèfal ja estava casat amb Procris, Eos va tenir tres fills amb ell, inclosos Faetont i Héspero.
La fatalitat en l'amor és una constant referència mitològica a Eos: El gegant Orió mor en mans d'Artemisa, Ganimedes és raptat per Zeus i portat a l'Olimp i Cèfal s'acaba suicidant.


És una deesa que es representa malenconiosa i bella. Segons la llíada d'Homer porta una toga de color safrà brodada amb flors, una corona, llargues ales amb plomes blanques, braços dorats i dits sonrosats.
Existeixen moltes representacions d'Eos en l'art. Les més importants es divideixen en tres categories: com un fenomen celest, com una deesa enamorada i a la Eos mare.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada