dissabte, 29 d’octubre de 2011

Quorum





Quorum: Nombre mínim de membres presents en una assemblea, necessari per a la validesa dels acords que hi són presos.













dilluns, 17 d’octubre de 2011

Procedéncia de la civilització indoeuropea

Fa uns 4000 anys aquests habitar les regions al voltant del mar Negre i Caspi. Aviat hi va haver una migració de tribus indoeuropees cap al sud-est, cap al sud-oest, cap a l'oest, en direcció nord-oest cap al nord d'Europa o en direcció Nord fins a Europa de l'est. Els semites vénen originàriament de la península Aràbia, però la civilització semita s'ha estès també per moltes parts del món.

Els indoeuropees es caracteritzaven sobretot per la seva fe en diversos déus, a això se'n diu politeisme els noms dels déus es reparteixen en tota la regió indoeuropea,per exemple tenien diferents variables dialectals d'una mateixa paraula. Els semites resulta també sorprenent q des de molt aviat es van unir al voltant d'un sol déu. Això es diu monoteisme. Tant en el judaisme com en el cristianisme i l’ islam, una de les idees bàsiques és la de q només hi ha un déu.

Ells veuen la història com una cosa que avança en cicles, el que vol dir que no hi ha cap principi o fi de la història.

Webgrafia: http://www.buenastareas.com/ensayos/Civilizacion-Indoeuropea/304426.html




Carla Molina Fernàndez

Aïda Lumbierres Malagón




divendres, 14 d’octubre de 2011

Com es pronuncia en llatí?

Com i de què vivien els indoeuropeus?


Els indoeuropeus eren una societat patrilinial, probablement seminómada, basada en la ramaderia. Havien domesticat els cavalls. La vaca jugava un paper esencial, tant a la religió i la mitologia com a la vida cuotidiana. La riquesa d’un home es mesurava amb el nombre d’animals que tenia.

Per suport lèxic es deduiex que desconeixien l’art de navegar, i coeneixien el cavall, el carro, el bou i la vaca. La base de suport economia eren l’agricultura i la ramaderia. S’organitzava en tribus i el pare era el cap dins de la familia. El concepte d’autoritat no coneixien i es mostraven partidaris de la democràcia.


Més informació.

Lengues indoeuropees



Llengues inodeuropees
Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historio-comparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.




Llengues inodeuropees avui
El grec i el llatí són llengües de la família lingüística indoeuropea. El grec és la més antiga de les llengües indoeuropees que encara es parlen avui dia: el grec modern o neohel•lènic és una llengua amb més de 3.000 anys d’història, des dels primers testimonis en l’època micènica fins a l’actualitat.
Al 1816 el lingüista alemany Franz Bopp va publicar una obra en què comparava el sistema verbal del sànscrit amb el del grec, el llatí, el persa i el germànic. A finals del segle XIX, els neogramàtics van posar en evidència les correspondències morfosintàctiques i lèxiques entre la majoria de les llengües que es parlaven o de què s’han conservat restes escrites (llatí, antic eslau…). La similitud entre els mots, morfologia i sintaxi de les llengües va fer postular l’existència d’una llengua comuna i originària a la qual els estudiosos van donar el nom convencional d’indoeuropeu, ja que es va estendre per Europa i per l’Índia.
Se suposa que, l’indoeuropeu, abans de desmembrar-se en diferents dialectes, es va parlar en el tercer mil•leni abans de Crist en algun territori de l’Europa central, des d’on es va expandir a l’est, al sud i a l’oest. D’aquesta llengua de la qual descendeixen quasi tots els idiomes parlats avui a Europa (llevat del basc, l’hongarès i el finès), al sud-oest de l’Àsia i a l’Índia, a més d’estendre’s per Amèrica, Àfrica i Oceania, no se’n conserven restes escrites però podem afirmar que va existir a partir de la similitud de les llengües que en deriven, les anomenades llengües indoeuropees. La família indoeuropea actual comprèn nou grups: l’indoirànic, l’armeni, el grec, l’albanès, el bàltic, l’eslau, el germànic, el cèltic i l’itàlic o romànic. Hi havia dos grups més, actualment extingits: el tokhari i l’anatòlic.
De les vint llengües més parlades del món, dotze són d’origen indoeuropeu i entre aquestes tres són descendents del llatí: el castellà, l’italià i el francès


















Video:



http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2009/10/06/les-llengues-indoeuropees-avui/



Fotografies:



http://reforcemlallengua.blogspot.com/2009/12/les-llengues-indoeuropees.html

http://www.columbia.edu/itc/mealac/pritchett/00maplinks/overview/indoeuropean/indoeuropean.html

Religió indoeuropea



Els indoeuropeus eren politeistes , i dins del seu panteó destacaven tres divinitats: Deyus o déu suprem, Pheuson o déu productor i Perkwunos, el déu del llamp i el tro. Altres divinitats destacades eren Heusos, el déu del Sol; Priheh, la deessa de l'amor o Denu, déu dels rius que es troba a l'arrel de molts topònims fluvials, com per exemple el Danubi o el Don. També tenien moltes divinitats duals, en forma de bessons, com el Sol i la Lluna, els avantpassats de l'home i la dona o els bessons-cavall. Feien ritus de sacrifici ( mort ritual d’un esser viu per honorar una divinitat).

La vaca jugava un paper essencial, tant a la religió i la mitologia com a la vida quotidiana es deia que calia tractar-la com a la mare d’un mateix per la llet.. La riquesa d'un home es mesurava amb el nombre d'animals que tenia.
Els morts eren enterrats en túmuls o cambres mortuòries. Els líders importants s'enterraven amb les seves pertinences i amb les seves dones.
Hi ha indicis d'una monarquia religiosa, on el rei de la tribu també era l'alt sacerdot.


webgrafía