dilluns, 6 de juny de 2011

Les muralles romanes a Catalunya.









Les excavacions arqueològiques dutes a terme al jaciment de la ciutat d'Iesso, a Girona, han posat al descobert un dels trams més bne conservats de la muralla, del segle I aC. El professor de la UAB Josep GIlart que ha dirigit la campanya d'excavacions, ha explicat que el tram trobat és un "dels més espectaculars i més ben conservats" i ha permès completar fins a 40 metres l'antiga muralla.













Girona és una ciutat amurallada. El passeig arqueològic és un espectacular passeig que discurreix pel camí de ronda de les antigues muralles. Dintre de la muralla encara es pot veure restes de la Via Romana, que van construïr els romans i que unïa Roma amb Tarragona.
















La muralla conservada sobretot la part sud,

es va alçar segons una doble tècnica constructiva:


- La part inferior està feta amb grans blocs

poligonals de pedra.


- El cos superior està construïda amb formigó

(opus caementicium), a la qual es va donar una forma per mitjà d'un encofrat.


El buit de l'interior s'omplia amb materials com pedra i terres.


http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/emporiae.htm








La muralla es troba a Tarragona. La muralla va ser la primera gran construccio que els romans van fer després d'establir-se a Tarragona.

La muralla va acabar sent reforçada.

Entre els anys 217 i 197 aC es va aixecar la primera muralla romana.















La muralla de Barcelona es va construïr a finals de segle IV. El seu perímetre és de 1350 metres. Barcelona era coneguda com la ciutat coronada, ja que disponia de 74 torres, les quals la seva distància no sobrepassava els 8 metres.






















El tram de la muralla romana conservat es troba localitzat a pocs metres de Porta i Lleó. La seva construcció és anterior per part de l'obtenció d'Ilerda a l'estatus municipal (26-12 aC) durant el regnat de l'emperador August. Fou construïda aprofitant el rocam d'aquella zona, posteriorment i al mateix lloc es va afegir el tancament de l'alcassaba andalusina (IX-X).












































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada