dilluns, 6 de juny de 2011

Les muralles romanes a Catalunya.









Les excavacions arqueològiques dutes a terme al jaciment de la ciutat d'Iesso, a Girona, han posat al descobert un dels trams més bne conservats de la muralla, del segle I aC. El professor de la UAB Josep GIlart que ha dirigit la campanya d'excavacions, ha explicat que el tram trobat és un "dels més espectaculars i més ben conservats" i ha permès completar fins a 40 metres l'antiga muralla.













Girona és una ciutat amurallada. El passeig arqueològic és un espectacular passeig que discurreix pel camí de ronda de les antigues muralles. Dintre de la muralla encara es pot veure restes de la Via Romana, que van construïr els romans i que unïa Roma amb Tarragona.
















La muralla conservada sobretot la part sud,

es va alçar segons una doble tècnica constructiva:


- La part inferior està feta amb grans blocs

poligonals de pedra.


- El cos superior està construïda amb formigó

(opus caementicium), a la qual es va donar una forma per mitjà d'un encofrat.


El buit de l'interior s'omplia amb materials com pedra i terres.


http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/emporiae.htm








La muralla es troba a Tarragona. La muralla va ser la primera gran construccio que els romans van fer després d'establir-se a Tarragona.

La muralla va acabar sent reforçada.

Entre els anys 217 i 197 aC es va aixecar la primera muralla romana.















La muralla de Barcelona es va construïr a finals de segle IV. El seu perímetre és de 1350 metres. Barcelona era coneguda com la ciutat coronada, ja que disponia de 74 torres, les quals la seva distància no sobrepassava els 8 metres.






















El tram de la muralla romana conservat es troba localitzat a pocs metres de Porta i Lleó. La seva construcció és anterior per part de l'obtenció d'Ilerda a l'estatus municipal (26-12 aC) durant el regnat de l'emperador August. Fou construïda aprofitant el rocam d'aquella zona, posteriorment i al mateix lloc es va afegir el tancament de l'alcassaba andalusina (IX-X).












































Teatres Romans a les comarques catalanes

Teatre Romà de Sagunt (Camp de Morvedre-València)

S'origina entre final del segle I i del segle II. El Teatre, responia a la trilogia vitruviana que ha marcat gran part d'història de l'arquitectura: Firmitas, Utilitas i Venustas. L'intervenció arquitectònica realitzada per Grassi i Portaceli ha fet desaparéixer, per amagament, lo que quedava del monument original, per superposició d'un teatre de nova planta damunt de les ruïnes de l'antic, lo que va fer que estes obres foren declarades il·legals pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i pel Tribunal Suprem, per no ajustar-se el projecte i la seva realització a les de Patrimoni Històric-Artístic.



http://www.uiquipedia.org/Teatre_Rom%C3%A0_de_Sagunt

Teatre Romà de Pol·lèntia (Illes Balears)


El teatre romà de Pol·lèntia es coneixia des de feia molt de temps però sempre es va pensar que era un amfiteatre. S'origina a finals del segle I dC a les afores de la ciutat romana. Presenta la particularitat d'aprofitar un turonet com feien els grecs i no construir-se mitjançant la superposició de voltes de formigó com feien els arquitectes romans. Tal volta presentaria un velum per preservar el públic del sol o de la pluja, que es formaria als extrems alts de la graderia.Se li calcula una capacitat al voltant de les 2000 persones.



http://www.pollentia.net/teatre.html

Teatre Romà de Tarragona


Conserva tres dels elements essencials d'aquests edificis: cavea (o graderia), orchestra i scaena (escena).
Les primeres construccions documentades corresponen a un conjunt de naus relacionades amb el port republicà de la ciutat. L'edifici es va ampliar i utilitzar fins a finals del segle II dC, moment en què va quedar abandonat. En el segle III dC, va ser ocupat per nous edificis que van reutilitzar molts dels materials del teatre. L'existència del teatre romà de Tàrraco es perd fins l'any 1884. L'any 1919 fou objecte de les primeres excavacions sistemàtiques per part de Puig i Cadafalch. El solar on hi ha el teatre no està obert al públic i presenta un estat d'abandonament lamentable.


http://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_rom%C3%A0_de_Tarragona










Els amfiteatres a Catalunya

AMFITEATRE ROMÀ A EMPÚRIES.


Fa un centenari aproximadament, es va trobar Empúries, una ciutat romana on els romans van instal·lar un campament militar permanent al costat de la ciutat grega, que conservava la seva independència, amb la finalitat de controlar el port i el territori. Aquest amfiteatre va ser construït a finals del segle I d.C. Era un edifici molt discret, fabricat amb materials de molt baixa qualitat, tenia forma ovalada i estava envoltat per un pòrtic. En resta la base del podium i dels murs radials que sustentaven les grades, probablement de fusta. A dia d’avui constitueix l’únic edifici públic destinat a espectacles a la ciutat romana d’Empúries ja que en l’actualitat no ha sigut possible documentar l’existència d’un teatre.


http://edificisromans.wikispaces.com/Amfiteatre


AMFITEATRE DE TARRAGONA (TARRACO)

L'amfiteatre de Tarragona, és una edificació romana de l'antiga Tàrraco que actualment es conserva relativament restaurada. Va ser aixecat a principis del segle II d.C. i reformat el 218 sota l'emperador Elagàbal. Destinat als espectacles violents, com ara lluites de gladiadors, caceres de feres i execucions. Va ser ubicat fora muralla, a la vora de la platja, tot aprofitant un pendent del terreny per recolzar-hi la graderia. Ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

http://edificisromans.wikispaces.com/Amfiteatre




Marta.V

Les vil·les romanes a Catalunya.

-Vil·la romana de Centcelles (Constantí)

El primer establiment romà que va haver a Centcelles va ser al segle I aC. Poc després es va construir una primera vil·la, però es conserven poques restes. Les edificacions que encara estan en peu són del segle IV.

-Vil·la romana del Munts (Altafulla)

Durant el segle I, es van anar fundant nombroses vil·les al voltant de la ciutat romana de Tàrraco. Aquestes vil·les van ser dedicades a l'activitats agrícola i al lleure. Una d'elles és la vil·la dels Munts, que està situada molt a prop de la platja.


-Vil·la romana de Can Llauder (Mataró)

És una zona residencial que va ser construïda a la primera època imperial romana al segle I. Va ser restaurada a principis del segle II.

-Vil·la romana del Moro (Torredembara)

Constitueix un dels jaciments més importants i millor coneguts de Tarragona. Ha estat objecte d'excavacions periòdiques entre 1998 i 2003 però anteriorment ja s'havien dut a terme altres excavacions i prospeccions superficials.


Per a més informació:

Pobles de Catalunya

Wikipedia

Ajuntament de Torredembarra


Festa de Catalunya


Helena A.

Temples romans a Catalunya

El temple principal de la ciutat solia estar dedicat a la Tríade Capitolina, composta pels déus Júpiter, Juno i Minerva, igual que al culte de l'emperador. Era l'edifici més destacat del fòrum, tant per la seva posició central com per la seva situació elevada. Al mateix fòrum, com també en altres llocs de la ciutat, n'hi solia haver altres, consagrats a diverses divinitats. L'arquitectura del temple romà: Els primers temples romans van ser construïts seguint el model itàlic -segons alguns etrusc. Així s’aixequen sobre un podium, una base rectangular elevada, al qual s’accedeix per una escala frontal, que condueix a un porxo sostingut per columnes. El porxo arrecera l’entrada a d’interior on solia haver-hi una imatge del déu. Ara bé més tard aquesta estructura va ser lleugerament modificada per la influència grega. La diferència bàsica entre el temple romà i el grec era que el porxo sostingut per columnes envoltava el temple grec completament i no solament per la façana de davant

El temple era considerat tant en la religió grega com en la romana la residència del déu i els homes no entraven a pregar-li. Per això la seva monumentalitat del temple era exterior, expressada sobretot en la façana, que oferia així un fons digne del culte -oracions i sacrificis- que es realitzava a fora, principalment entorn de l’altar ,situat en general just davant l'edifici.

A Catalunya s'han conservat restes dels temples de Bàrcino, i d'Ausa (Vic), aquest últim totalment reconstruït a principis del segle passat, també a Tarragona però no es conserva les restes.

Temple romà a Vic: El temple de Vic fou contruït durant el segle II es desconeix a qui ere dedicat.

Temple romà a Barcelona: Dedicat a August, primer emperador i fundador de Bàrcino.



http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/templum.htm

Aqüeductes Romans a Catalunya

AQÜEDUCTE: és una construcció romana per transportar aigua en gran quantitat d'un indret a un altre. de vegades, al nivell de sota es permetia un camí per al pas de persones (viaducte), tot i que això no és tan habitual.
El terme s'aplica sobretot als ponts construïts per transportar grans quantitats d'aigua d'un lloc a un altre.Els aqüeductes aprofiten la inclinació del terreny per a que l'aigua només flueixi en el sentit desitjat.

A Catalunya, hi ha:

• El de Tarragona (aqüeducte de les Ferreres o Pont del diable.) Conduïa l'aigua del riu Francolí fins a la ciutat de Tàrraco. La llargària total és de 217 m il'alçada màxima de 27 m.
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3920









• El de Pineda de mar (maresme): L'aqüeducte recollia les aigües d'un petit congost de la vall de Riu tenia una llargària de 3,5 quilòmetres, amb un desnivell de 40 metres, i durant el seu recorregut salvava quatre torrenteres.
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1282














• A Barcelona n’hi havia 2, que subministraven aigua a la ciutat. confluïen a la muralla al costat de la porta de l'actual plaça Nova, on se n'han conservat restes que han permès una reconstrucció d'una arcada d'un d'ells. Al carrer Duran i Bas se n'ha descobert un tram de quatre arcades. Així mateix el record dels aqüeductes ha perdurat en els noms d'alguns carrers (Arcs, Voltes...). L'aigua que fornien els aqüeductes provindria l'un de Collserola i l'altre del Besòs.
www.xtec.cat/~sgiralt/.../roma/.../barcino.htm

•També hi ha el Pont- aqüeducte romà d’Ansinyà, Medeix 170m de longitut i 15m d’altura. Hi passava el riu Agly. Pirineus orientals.
http://www.vegueries.com/asp/rutasVCAT.asp?V=catalunya%20nord&Id=135



Destaquen per la seva grandiositat i funcionalitat, atès que s'edificaven per a abastir d'aigua poblacions que, pel seu gran nombre d'habitants, no en tenien prou amb les reserves que disposaven.






Andrea L.