dijous, 17 de març del 2011

Ovidi; La creació i el món.







Plubius Oividi Naso poeta que escribia sobre amor, dones abandonades i transformacions mitolòqigues. Juntament amb Virili i Horaci és un dels tres millors poetes de la història llatina.




Se'l coneix sobretot gràcies a la seua obra, les Metamorfosis, incorporant-hi molts mites i llegendes sobre transofrmacions sobrenaturals pròpies de les tradicions grega i romana.






La creació i el món



De la mà d'un Déu que desconeixem, va ser l'encarregat de posar ordre al Caos. D'allí va sorgir la terra i el cel, Gea i Urà que van acabar mantenint relacions.



D'aquesta unió van sorgir-hi els titans, però a mesura que tenien més fills, Urà li ordenà a Gea que els empresonés en les seves entranyes, ja que no volia perdre el poder, fins que un dia Gea va decidir matar a Urà, expulsant els seus divuit fills, els titans, però amb l'ajuda d'un d'ells, Saturn.



Aquest, partint d'una cova de Creta, va arribar als testicles del seu pare i els va tallar.



Saturn va ascendir al tro, i va desterrar als seus germans i germanes al lloc més profund del Tàrtar.



Saturn va mantenir relacions amb Rea, però quan donava a llum a algun dels seus fills, Urà se'ls menjava per a que no li arrebatèssin el poder.



Cansada d'aquests devoraments, Rea un dia li va oferir una pedra embolicada en canvi del seu fill, i Saturn se'l va menjar. Aquell fill era Júpiter, el qual va criar-se a una cova de Creta. A l'edat juvenil, Júpiter es va plantar davant de Saturn, i li va oferir un beuratge d'herbes, Saturn se'l va beure i va vomitar a tots els fills que havia devorat fins ara. Va iniciar-se una guerra en la que Saturn tenia el suport dels seus germans i Júpiter dels titans.


Júpiter va acabar sortin victoriós de la batalla gràcies a una arma dels ciclops, la qual constava d'uns raigs molts poderosos i va ascendir a ser el rei de l'Olimp, després d'aixó va desterrar als titans al Tàrtar.
De la sang que va saltar dels testicles d'Urà van nèixer els gegants, i Gea, els va ficar en contra dels Déus de l'Olimp. Va esclatar una guerra entre gegants i Déus, i Hèrcul·les, fill de Júpiter va contribuir-hi molt en aquesta guerra, ja que per matar un gegant es necessitava un mortal i un Déu, i Hèrcul·les era un semi-déu. Van ajudar a Júpiter els seus germans, els quals van guanyar la guerra matant a tots els gegants excepte a un, que va quedar petrificat al fons del mar ja que Hèrcul·les no el va poder rematar.
ELS HUMANS
Al principi de la humanitat tot era amor, tot era de tothom i tothom es respectava, però a mesura que l'humà evolucionava, anava tornant-se cada cop pitjor, cada cop més avariciós, es va inventar la moneda i l'únic que volia l'ésser humà era recaudar diners i tenir més propietats que els altres, i tot això va comportar guerres, molta sang derramada i molts conflictes.
Júpiter estava dessolat... plorava i va prendre una decisió, extinguir la humanitat. Però abans de que fés això, la seva filla Atena, va fer-lo canviar d'opinió, conseguint així una segona oportunitat per la humanitat.
FOTOS
La 1ra és d'Ovidi.
La 2na és de Saturn.
La 3ra és de Júpiter.
INFORMACIÓ; IMATGES
Les imatges han circut cercades de Google, i la informació ha sigut extreta de la viquipèdia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada