diumenge, 6 de març de 2011

OVIDI I LES METAMORFOSIS - ORFEU ALS INFERNS


Les metamorfosis

És un extens poema d'uns 12.000 hexàmetres, dividits en 15 llibres que estan recollits en 250 mites i llegendes.
Els grecs i romans tenen la característica comuna de transformació.
Consisteix en una mena d'història mítica del món, que comença amb una introducció dedicada a la creació i el diluvi.
Aquesta obra no buscava res més que ser un pur divertiment i va obtenir un enorme èxit, no sols a la seva època sinó també després, fins a arribar a l'Edat Mitjana, el Renaixement i el Barroc. I en la literatura van ser molt imitades.

Ovidi

L’autor es deia: Publius Ovidius Naso. Va néixer a Sulmona al país dels pelignes, el 20 de maig del 43 aC.

Va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Se'l compta, com un dels tres poetes per excel•lència de la literatura llatina.

Orfeu als inferns

Al regne de Tràcia, enmig d’un bosc, vivia Orfeu, que dominava la música com ningú. Un dia al costat d’un riu va conèixer a Eurídice, i des d’aquell moment es van enamorar bojament. Però desgraciadament el dia del seu casament, Eurídice va trepitjar un escurçó i li va clavar els seus ullals al taló, i de cop va caure a terra bruscament, per el verí. Orfeu va embogir, i des d’aquell dia no va tornar a ser el mateix. Estava disposat a fer de tot, i va baixar als inferns a buscar-la, i a pesar de tot, gràcies amb la música de la seva lira va aconseguir passar els obstacles. Plutó que era amb la seva dona li va posar la condició de que li retornaven Eurídice però no podia mirar-la fins que arribessin a ''la vida'', i ell amb tota la curiositat va mirar, i la va perdre per sempre més. Es passà els dies intentant alleujar el dolor tocant la lira i tots els animals i cícones del bosc s'apropaven, les cícones es van acabar enamorant d'ell, però ell les rebutjava , i un dia es van rebel·lar i el van matar, va acabar sent decapitat.

Apol·lo déu de la música, no va voler que el final de Orfeu acabés d’aquella manera, així doncs, va llançar contra la serp un encanteri que la va fer de pedra. I mentre l’ànima d’Orfeu tornava als inferns i es retrobava amb la seva dona Eurídice, les cícones van ser castigades pel déu Bacus, a qui Orfeu sempre havia adorat, de tal manera que els braços van ser estirats cap al cel i es van tornar rígids. A continuació els peus se'ls enfonsaren a terra i es van ramificar moltes vegades, Bacus les havia convertit en arbres.





Informació sobre les imatges (per ordre):

Ovidi.
Orpheus and Eurydice- G.Kratzenstein- 1806.
Orfeo y Euridice- Rubens- Museo del prado. (Madrid)



Marta V.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada